El cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció és un impost ecològic que incentiva un comportament més respectuós amb el medi ambient i impulsa mesures de minimització i de valorització material dels residus.

• Fet imposable i àmbit d’aplicació: Constitueix el fet imposable del cànon de deposició controlada dels residus de la construcció la destinació d’aquests residus a la deposició controlada, en instal·lacions tant de titularitat pública com privada.
  No es consideren residus destinats a la deposició controlada els residus de la construcció gestionats d’acord amb el que disposen els articles 4 i 5 del Reial decret 105/2008, de l’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició sempre que es compleixin els objectius mínims de recuperació que s’estableixin reglamentàriament
  
• Subjectes passius: Són subjectes passius en concepte de contribuents les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que són considerades, d’acord amb la normativa sectorial vigent, productores dels residus de la construcció.
  Són subjectes passius substituts dels contribuents a què fa referència el paràgraf anterior, i estan obligats a complir les obligacions materials i formals establertes per aquesta llei les persones físiques o jurídiques titulars de les instal·lacions de dipòsit controlat, tant públiques com privades.
  
• Meritació: Aquest cànon es merita en el moment en què el posseïdor o posseïdora dels residus de la construcció els lliura al dipòsit controlat i qui té la titularitat del dipòsit els accepta.
  
• Base imposable: La base imposable és constituïda per la quantitat de residus de la construcció expressada en tones que es destinen a la deposició.
  
• Tipus de gravamen: Es fixa el tipus de gravamen general en la quantitat de 3 euros per tona de residus de la construcció destinats a la deposició controlada.
  
• Període de liquidació del cànon: Les persones físiques o jurídiques titulars de les instal·lacions de dipòsit controlat de residus de la construcció, tant públiques com privades, han de presentar a l’Agència de Residus de Catalunya una autoliquidació durant els vint primers dies naturals del mes següent al període de liquidació trimestral corresponent. El període de liquidació ha de coincidir amb el trimestre natural.
  
• Afectació dels ingressos: L’impost és finalista i la seva recaptació s’afecta al Fons de Gestió de residus. La distribució dels fons procedents del cànon s’ha de destinar a finançar actuacions de prevenció i les operacions de valorització i optimització de la gestió de residus de la construcció i també a la promoció i recerca de materials recuperats, d’acord amb les directrius aprovades per la Junta de Govern dels Residus de la Construcció.
  

Per a detallar els aspectes concrets del funcionament del cànon, la Junta de Govern dels Residus de la Construcció aprova anualment unes guies amb els criteris per a l’aplicació del cànon.